El liquen dels rens (Cladonia rangiformis) és un liquen terrícola força comú i amb una àrea de distribució amplíssima a l’hemisferi nord que arriba fins a la tundra àrtica on serveix d’aliment als rens. El paral·lelisme entre la ramificació dels tal·lus de Cladonia rangiformis i el de les banyes dels rens reforça la idoneïtat del nom comú de liquen dels rens.
El liquen dels rens té dos tipus de tal·lus, un tal·lus primari foliaci o esquamulós que recorda a Cladonia foliacea, d’un verd blanquinós a la cara superior i blanc a la inferior, sovint absent perquè creix poc i desapareix aviat (foto 4ª, entre les branquetes del tal·lus secundari) i un tal·lus secundari fruticulós molt més desenvolupat, de forma arbustiva constituït per branquetes curtes de secció cilíndrica, progressivament més primes després de cada bifurcació. Si es mira al detall, la superfície d’aquestes branquetes, denominades més pròpiament podecis, està acolorida per una munió de petites taques verdes circulars o ovals, molt nombroses, adjacents, damunt d’un fons blanquinós. Aquestes taques verdes corresponen a agregacions de l’alga. A les puntes dels podecis es formen apotecis de menys d’1 mm de diàmetre i color bru.
El liquen dels rens creix al sòl, sovint acompanyat de molses. Pot aconseguir recobriments extensos. En temps humit i fred té color més verd i consistència més flonja, coincidint amb els dies quan hi ha costum d’utilitzar-lo per fer pessebres sota la denominació incorrecta de “molsa blanca”. En temps calorós i sec perd la humitat; llavors crepita i es trenca si es trepitja.
El liquen dels rens es troba amb preferència als indrets il·luminats que deixen les rouredes i les pinedes de pinassa i pi roig, on creix directament al sòl, sobre soques tallades o enfilant-se una mica pels troncs dels arbres.
Existeixen altres espècies de Cladonia semblants a C.rangiformis, entre elles, amb molta probabilitat de ser a la comarca de Bages, C.furcata, amb podecis més llargs i distribució també molt extensa, i C.mediterranea que sol fer coixinets aïllats més que no pas estendre’s en superfície a les brolles d’estepes sobre sòl silici o descarbonatat.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Més fums, menys líquens, de Jordi Badia.