La vespa comuna o germànica (Vespa germanica [= Vespula germanica]) es diferencia morfològicament de la vespa paperera (Polistes dominulus), l’altra espècie de vespa igualment freqüent al Bages, per l’abdomen relativament ample i truncat en una cintura estreta, per les antenes de color negre i pel patró de groc i negre de l’abdomen, vagament amb un triangle al mig i un punt negre a banda i banda de cada segment.
La vespa germànica construeix grans nius, els vespers, fets de fibres vegetals mastegades, amb cel·les hexagonals a l’interior i que situa a terra o en part soterrats, sovint subjectats a troncs caiguts o a fustes abandonades, o aprofitant forats o entrades de caus abandonats. La colònia, tal com mostra la foto 1ª, arriba a tenir milers d’individus dividits en 3 castes: femelles, mascles i sobretot obreres. Una femella fecundada que ha aconseguit passar l’hivern en una escletxa, inicia, a començaments de primavera, la construcció de la nova colònia de la qual serà reina. Les primeres obreres nascudes s’encarregaran de l’ampliació de la construcció i de l’alimentació de més larves. A la tardor, les colònies arriben a la seva mida més gran. És llavors també quan els mascles fecunden les femelles joves. Amb el fred de l’hivern, la reina i la gran majoria de mascles i d’obreres moren, en canvi sobreviuen les femelles ja fecundades per assegurar una nova generació.
Les fotos següents mostren les castes: la 2ª un grup d’ obreres, femelles estèrils; la 3ª els detalls d’una obrera desperta i d’una en diapausa; i la 4ª una femella fèrtil, més grossa i amb l’abdomen més voluminós, probablement fecundada, envoltada d’obreres.
La vespa germànica caça altres insectes més petits en vol, els mastega i els converteix en petites boles de carn per alimentar la reina i les larves. També pot arrancar directament trossets de carn o buscar els sucs de fruits madurs com el raïm. És força agressiva, li calen poques raons per clavar el fibló.
[fotos Florenci Vallès, vídeo Montserrat Porta]