El Pont Vell sobre el riu Cardener, a Manresa, es fonamenta en un estrat de roca calcària nummulítica especialment resistent. Aquesta capa de calcària s’inclina lleugerament cap al nord seguint el cabussament general de la formació geològica, de manera que aflora en major extensió a la riba sud o de La Guia, on queda més amunt. La capa de calcària nummulítica del Pont Vell s’inscriu al membre Tossa (per La Tossa de Montbuí [Anoia] on fou inicialment descrit), el més alt i modern (de l’Eocè Mitjà, uns 37-38 milions d’anys) de la formació geològica Santa Maria (per Santa Maria de Miralles [Anoia]), d’origen marí.
L’aflorament de calcària a la riba sud del Pont Vell destaca també per la seva sèrie d’esquerdes paral·leles al pendent. El propi pes de la roca ha de ser responsable d’aquesta xarxa geomètrica de fractures. Aquesta mateixa disposició de la roca i el mateix model d’esquerdes paral·leles al pendent s’observa també al Gorg de la Llosa de la riera de Guardiola.
A la riba nord del Pont Vell, la poca extensió descoberta de calcària queda sovint sota l’aigua del riu; per això és precisament a aquest costat on s’han format cadolles.
[fotos Jordi Badia]