La llambra o pelaguer junci (Stipa offneri), abans coneguda amb el nom científic de Stipa juncea, és una herba perenne de la família de les gramínies (o poàcies) que fa de 30 a 80 cm d’alt i té les fulles basals i les tiges agrupades formant un feix (és fasciculada). Les seves fulles són llargues i molt primes; fan de 10 a 40 cm de llarg, però tan sols 0,5 mm d’ample. Aquesta amplada tan petita és en part deguda al fet que, com a adaptació a la sequedat, tenen el limbe enrotllat longitudinalment (convolut), de tal manera que no mostren l’anvers, el qual presenta una pilositat fina sobre els nervis.
Té les flors (*) (una per espigueta) disposades formant una panícula laxa. Les glumes són gairebé iguals, de 15-20 mm de llarg, atenuades en una punta de 7-10 mm, que es trenca fàcilment, de manera que en estat sec sovint la gluma resta reduïda a la part inferior, de 6-8 mm. La lemma fa (8,5)10-13 mm de llarg i té una aresta geniculada (articulada com un genoll), de (8)9-11 cm de llarg, molt més curta que la de Stipa pennata. Aquesta aresta consta de dues parts: la columna, més gruixuda i amb pèls de 0,4-0,6 mm, i la seta, molt prima i amb pèls molt curts. Floreix d’abril a juny.
Creix a les brolles de romaní, en indrets secs i assolellats, sobre sòls calcaris. Al Bages és freqüent i sovint és l’herba dominant en superfícies més o menys extenses. La seva àrea de distribució s’estén per les zones europees de la regió mediterrània occidental amb sòls calcaris, des del nord d’Itàlia fins a Cadis.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Florenci Vallès (3ª)]
(*) L’estructura de la flor de les gramínies es troba explicada i il·lustrada amb detall a la fitxa corresponent a la traiguera (Aegilops geniculata).