El teix (Taxus baccata) és una espècie de filogènia molt antiga de la qual es conserven fòssils datats del Triàsic, l’única representant a Europa de l’ordre de les taxals. És un arbre parent llunyà de les coníferes més conegudes; els pins, avets i xiprers. La fusta del teix és la més dura d’entre els arbres autòctons de Catalunya. Té un característic color rogenc i està recoberta d’una escorça prima i llisa, que es desprèn en làmines petites. Les fulles són petites, perennes i extremadament tòxiques, de forma plana i estreta, quasi linears, disposades de manera similar a les fulles d’un avet. Amb atenció, les fulles del teix es diferencien de les de l’avet perquè son verdes per ambdós costats, acaben en punta i s’insereixen de manera decurrent sobre la tija. La foto 3ª mostra l’anvers i la 4ª el revers de les fulles.
El teix és un arbre dioic, amb exemplars masculins que a la primavera mostren unes flors molt simples, de color groc, a l’axil·la de les fulles, i exemplars femenins amb flors que consten d’un sol òvul a la base del qual, durant el procés de maduració, creix un aril vermell, bon comestible, que fa la funció de fruit per a la dispersió (foto 4ª).
El teix és un arbre en regressió, probablement a causa del seu creixement lent. Al Bages viu espontàniament a les parts altes de Montserrat, refugiat a les canals, i alguns individus més es troben en racons ombrívols i poc accessibles del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Per la seva raresa, el teix és una espècie protegida a Catalunya.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª i 2ª), Florenci Vallès 3ª i 4ª) i Jordi Badia (5ª i 6ª]
- Vegeu l’article El grèvol i el galzeran.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.