L’anagall d’aigua (Veronica anagallis-aquatica) és una herba gran de la família plantaginàcies -tot i que fa uns anys es classificava a la de les escrofulariàcies- que viu a les vores de rierols.
Les fulles són oposades, sèssils les de la base i amplexicaules les del capdamunt, de forma lanceolada aguda, acabades en punta, amb el marge serrat en dents dirigides vers la punta. Aquestes fulles agudes permeten diferenciar l’anagall d’aigua del seu congènere, la verònica becabunga (V.beccabunga) que les té ovals o arrodonides i amb un pecíol molt curt. Les flors surten a l’estiu, en nombrosos raïms a les axil·les de les fulles. Aquestes flors menudes mostren la típica estampa de la flor de verònica, amb una corol·la soldada i oberta en 4 pètals desiguals, de colors blau-violeta i blanc, del centre de la qual despunten un parell d’estams exserts, també soldats a la corol·la per la base del filament.
A la comarca de Bages, l’anagall d’aigua és més freqüent que no pas la verònica becabunga, amb la qualcomparteix gènere i hàbitat.
[fotos Jordi Badia]