La verònica becabunga (Veronica beccabunga) és una herba esponerosa, transferida recentment de la família original de les escrofulariàcies a la de les plantagiàcies, que viu a les vores de rierols i mulladius, en llocs de sòl amarat o una mica inundat. Tota la planta és glabra, d’un verd lluent. Les fulles són ovades o arrodonides, amb el marge una mica dentat o crenat, amb pecíol curt i disposades oposades a les tiges cilíndriques i sovint de color carn. Aquestes tiges acostumen a arrossegar-se abans d’enlairar-se, de manera que la verònica becabunga pot fer poblaments grans. Floreix a l’estiu, amb raïms de flors que neixen a l’axil·la de les fulles. Aquestes flors menudes mostren la típica estampa de la flor de verònica, amb una corol·la soldada i oberta en 4 pètals desiguals, de colors blau-violeta i blanc, del centre de la qual despunten un parell d’estams exserts, també soldats a la corol·la per la base del filament.
La verònica becabunga és similar a l’anagall d’aigua (V.anagallis-aquatica) que té les fulles agudes, acabades en punta i completament sèssils.
[foto Jordi Badia]