La mosca grisa de la carn (Sarcophaga sp.), també anomenada mosca saballonera o mosca vironera, es diferencia d’entrada de la mosca comuna (Musca domestica) per la seva mida més gran i pels ulls d’un roig més clar. A més, damunt del tòrax té 3 línies longitudinals negres -la mosca comuna n’hi té 4- i llueix a l’abdomen una combinació de quadres negres i grisos en tauler d’escacs -la mosca comuna té els costats de l’abdomen marró clar. La mosca grisa de la carn té quetes a tot el cos menys a les ales, les més llargues a l’extrem de l’abdomen. Les potes acaben en una mena de raquetes per moure’s sobre superfícies viscoses o relliscoses. Les ales són grises, lleugerament més llargues que el cos.
Durant anys, els exemplars de mosca grisa de la carn s’han atribuït a l’espècie Sarcophaga carnaria, un nom incorrecte que cal substituir per Sarcophaga variegata. Després s’ha vist que allò que es coneixia com a S.carnaria és en realitat un complex d’espècies que s’agrupen en subgèneres diferents, i que S.carnaria/variegata no deu ser l’espècie més comuna al sud d’Europa, en particular a Catalunya, si realment s’hi troba. La identificació certa per caràcters morfològics de les espècies de Sarcophaga només és possible mitjançant la dissecció dels genitals dels mascles. La tasca d’identificació de les femelles cal deixar-la als mascles de la pròpia espècie. No es pot parlar de mosca grisa de la carn en singular, sinó que cal fer-ho en plural: mosques grises de la carn.
Les mosques grises de la carn aconsegueixen un desenvolupament molt ràpid perquè els ous desclouen quan són encara als genitals de la femella, de manera que aquesta no pon ous sinó que allibera larves. El fenomen es coneix com ovoviviparisme. Les larves creixen a la carn fresca de cadàvers recents, en cucs de terra i en ferides causant miasis en les quals la larva de Sarcophaga devora teixits vius de l’animal hoste. Sarcophaga sp. és un dels primers dípters a arribar als cadàvers i iniciar-ne la descomposició.
[foto Jordi Badia]