Mosca domèstica

Musca domestica

La mosca domèstica (Musca domestica), la mosca per excel·lència, deu ser l’espècie animal més cosmopolita. Viu a l’interior de les vivendes humanes on es refugia sobretot durant els períodes freds, però quan la temperatura és prou alta es troba a tot arreu. Potser de tan comuna com és, quasi mai se li dedica una mirada naturalista encuriosida.

El seu cos rodanxó mesura de 4 a 8 mm. Porta algunes setes negres tant al tòrax com a l’abdomen. Els ulls són de color granat, i estan disposats més junts al cap dels mascles (foto 1ª) que al de les femelles (foto 2ª). El tòrax és gris amb quatre barres longitudinals més fosques, mentre que l’abdomen té un to marró clar matisat de franges transversals grises i difuses. El parell d’ales són translúcides, quasi del tot transparents, amb només un pàl·lid matís entre gris i marró: el color indescriptible d’ala de mosca.

La mosca domèstica és extremadament prolífica. Una sola femella pot arribar a pondre fins a 1000 ous en el transcurs de la seva vida. En un any pot haver-hi 5 o 6 generacions successives. Amb aquesta capacitat reproductora, no és estrany que els hàbitats propicis s’omplin ràpidament de mosques. La mosca femella diposita els ous a la matèria orgànica en descomposició i als fems, on creixeran les larves. Després d’un breu període de pupa soterrada al sòl i aparentment inactiva, emergeix la mosca adulta.

Les mosques xuclen directament líquids per mitjà de la trompa, o bé primer dissolen sòlids al vomitar sobre d’ells enzims digestius i seguidament els xuclen. Al passejar-se d’un aliment a l’altre, les mosques escampen microorganismes i en faciliten la putrefacció.

En qualsevol cas, la mosca domèstica ha aconseguit un notable èxit evolutiu.

[fotos Jordi Badia]