El gènere Meloe està format per escarabats molt atípics, doncs no tenen ales membranoses per poder volar i els èlitres són curts, oberts i només cobreixen una part de l’abdomen; a més a més, duen a terme un cicle biològic complex i interessant. Les femelles, després de l’aparellament, dipositen els ous al terra, dels quals surten unes larves forèsiques -que es fan transportar per una altra espècie- i cleptoparàsites -que roben l’aliment d’una altra espècie- anomenades triungulines. Les triungulines són larves mòbils que s’enfilen a dalt de flors a l’espera que una abella hoste les visiti. En arribar l’hoste, les triungulines s’enganxen a alguna part del seu cos per mitjà de les mandíbules o de les ungles dels tarsos, cosa que les permet ser transportades fins al niu de l’abella. Allà devoren els ous i els aliments que hi troben, continuant el seu cicle vital fins a l’emergència. De la mateixa manera que Berberomeloe majalis, les diferents espècies de Meloe segreguen també una substància càustica defensiva anomenada cantaridina.
L’escarabat Meloe mediterraneus es caracteritza per les seves antenes moniliformes, amb artells molt similars, i sense geniculació. El tegument és de color negre mat i està cobert per una pubescència negra. El pronot és molt transvers, una mica convex, gairebé rectangular, amb els angles posteriors molt arrodonits, i insinua una depressió mitjana. Els èlitres no són llisos, sinó que presenten una rugositat poc pronunciada. Tant al cap com al pronot es veu un puntejat poc dens.
Pel que fa al cicle biològic de M. mediterraneus, s’han observat larves triungulines damunt de Panurgus dentipes o Halictus scabiosa, entre altres espècies d’abelles.
[foto Xavier Adot]