Escarabat butllofer

Berberomeloe majalis

L’escarabat butllofer (Berberomeloe majalis), a primer cop d’ull, no sembla pas un escarabat perquè té uns èlitres curts que deixen al descobert gairebé la totalitat del seu llarg abdomen, però és realment un escarabat, un coleòpter de la família Meloidae. Si els èlitres són vestigials, les ales són absents del tot. El tòrax és petit, en canvi l’abdomen és desproporcionadament llarg i voluminós. Les femelles (a les imatges) arriben als 70 mm de longitud, els mascles només a la meitat. L’escarabat butllofer llueix una coloració aposemàtica, d’advertència, per la combinació del negre brillant a tot el cos amb franges transversals roig viu o taronja a l’inici de cada segment abdominal. Si se’l molesta o se sent amenaçat, expel·leix a través dels porus una substància oliosa pudent i càustica anomenada cantaridina que realment provoca butllofes a la pell, d’aquí el seu nom popular. Millor no tocar-lo, els colors ja havien avisat! L’adult és un gran devorador de plantes, per tant la secreció càustica és una arma defensiva que utilitza només en situacions extremes. A la imatge inferior, un escarabat butllofer ja tip fa les seves necessitats.

El cicle vital de l’escarabat butllofer és llarg i complex. Les femelles ponen milers d’ous a terra, dels quals ben pocs arribaran a bon port. De l’eclosió dels ous surten larves minúscules que es desplacen a la recerca d’un niu terrestre de vespes o d’abelles silvestres. La larva intrusa d’escarabat butllofer es menjarà els ous i les larves d’himenòpter autòctones del niu, després seguirà amb les reserves de mel, nèctar i pol·len. Per completar el cicle i arribar a adult, encara haurà de passar una metamorfosi completa.

Berberomeloe majalis és distribueix per la península ibèrica i el nord d’Àfrica. Viu als prats, brolles i conreus. A la comarca de Bages és localment abundós; les imatges són obtingudes a l’entorn de la cova del Toll (Moià). Al nord dels Pirineus Meloe proscarabeus, de color ben negre i abdomen més curt i gruixut, substitueix a Berberomeloe majalis com a espècie de Meloidae més abundosa.

[fotos Jordi Badia]