El cuc de la poma o carcocapsa (Cydia pomonella [= Carcocapsa pomonella]) és l’eruga d’una papallona nocturna de la família Totricidae que viu dins de pomes i peres, i que també pot afectar préssecs, prunes, albercocs, codonys i fins i tot ametlles. Els fruits foradats en galeries pel cuc de la poma perden el valor comercial, de manera que el cuc de la poma pot ocasionar perjudicis greus als fruticultors.
Els adults són unes arnes grises i discretes de 15-20 mm d’envergadura alar que en repòs disposen les ales com una teulada de dues vessants sobre el dors del cos. Les femelles escampen els ous, petits i translúcids, per les fulles i tiges del fruiter hoste. D’ells neix una eruga esblanqueïda que anirà a buscar un fruit incipient, hi entrarà i anirà menjant-se’l des de l’interior començant per les llavors, a la vegada que creix i muda cap a un color salmó. L’eruga disposa d’un parell de mandíbules potents per anar triturant el fruit. Quan l’eruga és prou gran, obre una galeria de sortida i baixa per fer la crisàlide al sòl o en una clivella de l’escorça de l’arbre.
El cuc de la poma sol fer 2 generacions completes i una d’incompleta per temporada.
Es combat el cuc de la poma mitjançant trampes de feromones que s’han usar just al moment que volen els adults, insecticides, pols de caolí aplicada de manera generalitzada a tot l’arbre per evitar que la femella adulta hi posi els ous i cintes adhesives al volt del tronc per atrapar les erugues quan baixen per iniciar la fase de crisàlide.
La imatge 1ª mostra la closca oberta d’una ametlla que, en comptes de l’esperada ametlla, conté el cuc de la poma, els fils sedosos que ha segregat i les seves dejeccions. Les imatges 2ª i 3ª mostren un cuc de la poma sortit d’un codony.
A la comarca de Bages no hi ha gaire tradició de conreu de pomes i peres, però sí d’ametlles i de codonyers que poden també ser l’objectiu del cuc de la poma. No és clar, però, que el cuc de la poma aconsegueixi travessar la closca dura d’una ametlla ja ben formada per sortir i iniciar la pupa.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Montserrat Porta (2ª i 3ª)]