Helianthemum hirtum és una mata petita de la família Cistàcies, amb pilositat blanca com el seu adjectiu específic hirtum indica, i flors grogues relativament grans i vistoses.
Helianthemum hirtum és llenyós i perenne, malgrat els seus discrets 20-30 cm d’alçada. Les fulles es disposen oposades; tenen un pecíol d’1 mm i un limbe ovat o el·líptic d’uns 20 mm de longitud per uns 3 mm d’amplada, color verd a l’anvers i blanquinós al revers degut a l’abundància de pèls, els marges revoluts i el nervi central enfonsat a l’anvers i sobresortit al revers. A la inserció de cada fulla hi ha 2 estípules el·líptiques d’1/3 de la longitud de la fulla corresponent.
Les flors tenen un calicle de 3 peces ovades petites i un calze de 3 sèpals, també ovats però més grans, amb costelles o nervis longitudinals ressaltats i vermellosos. La pilositat blanca és abundosa als sèpals, tant a les costelles com a l’espai intercostal. La poncella tancada té els sèpals lleugerament cargolats per la punta. Quan el calze s’obre, descobreix una corol·la de 5 pètals grocs de 5-10 mm, un feix d’estams també completament grocs i, al centre, un pistil amb l’estigma pla.
Helianthemum hirtum viu a les brolles, en terrenys assolellats.
H.hirtum no és l’únic heliantem de flors grogues present a la flora de les comarques de Bages i el Moianès. H.oelandicum, l’herba passerella, té les flors més petites. H.nummularium, l’herba perdiuenca, és més gràcil, molt menys pilós i les seves fulles no són revolutes. H.syriacum, el romer blanc, és una planta més robusta, amb les fulles de color blavís i amb la distribució a aquestes comarques limitada a l’extrem sud-oest del Bages.
[fotos Jordi Badia]