Romer blanc

Helianthemum syriacum

El romer blanc (Helianthemum syriacum [= H.lavandulifolium]) és una mata perenne de la família Cistàcies, grisenca i de fins a 50 cm d’alçada, que entra lleugerament a la comarca de Bages pel sud-oest.

El romer blanc té fulles amb pecíol molt curt i limbe estretament lanceolat, gairebé linear, de fins a 5 cm de longitud, gruixut i amb els marges revoluts. Aquestes fulles són per damunt d’un gris blavís amb pèls asteriformes curts i esparsos, mentre que per sota, a l’espai central que deixen lliure els marges revoluts, són blanquinoses i tomentoses. El nervi central blanc queda enfonsat a la cara superior i ressaltat a la inferior. Les fulles neixen oposades, en perpendicular entre un parell i el parell immediatament per sobre o per sota, és a dir, en disposició tetràstica. Cada fulla porta a la base un parell de fulletes menors de la mateixa forma però amb prou feines d’1 cm de longitud, i un parell d’estípules triangulars o lanceolades aplicades a la tija.
La tija té la secció circular i la superfície rogenca puntejada de pèls blancs i curts.
Ja entrada la primavera, el romer blanc capgira el seu aspecte tristoi per l’alegria acolorida de la floració. A l’axil·la de les fulles més altes i a l’extrem de les tiges es formen inflorescències cimoses unilaterals, amb nombroses flors atapeïdes que se succeeixen i allarguen el període de florida. Les flors són de simetria radiada; consten d’un peduncle feble d’un màxim d’1 cm, 5 sèpals desiguals 3 dels quals són ovats i translúcids llevat dels nervis longitudinals remarcats de verd i 2 estrets, 5 pètals arrodonits i vistosos pel seu color groc homogeni i la mida de fins a 1 cm, nombrosos estams del mateix groc que els pètals i un pistil situat al centre de la flor i acabat en un estigma circular. El fruit és una càpsula seca de superfície pilosa, de 3-4 mm, que a l’obrir-se alliberarà les llavors.

El romer blanc és una planta característica de les brolles àrides en terrenys pobres i assolellats que pot arribar a ser abundosa als costers eixuts de la depressió de l’Ebre. Es troba a les valls dels torrents de Julenques i de Font de Boix que conformen la capçalera de la riera de Guardiola; una àrea poc productiva i pedregosa que es va cremar durant els incendis del 1986 a Montserrat i que, altra vegada, es va recremar amb l’incendi del 26.07.2015. La regeneració de la vegetació en tota aquesta àrea és molt pobra. L’àrea està situada a la banda nord o del Cardener de la divisòria entre les conques dels rius Cardener i Anoia que estableix la carena del coll de can Massana i Sant Pau de La Guàrdia; però, per circumstàncies històriques, pertany majoritàriament al terme municipal del Bruc i, per tant, a la comarca d’Anoia. Per aquestes valls denudades pel foc, l’erosió i l’abandó, el romer blanc penetra lleugerament a la comarca de Bages a l’entorn de can Codorniu, mas Enric de la Serra i de la pròpia font de Boix. Josep Nuet i Josep M. Panareda consignen una única localitat de romer blanc a la seva Flora de Montserrat, a la serra de Canfranc que el camí de l’Àngel de pujada de Monistrol al monestir ressegueix. Per ara, a Catalunya no se sap que el romer blanc hagi traspassat el riu Llobregat ni avançat més al nord de les localitats dels termes de Castellfollit del Boix, Guardiola i Monistrol de Montserrat que li coneixem a la comarca de Bages. El romer blanc no es troba al Pla de Bages, ni tampoc als relleus que el limiten pel nord.

[fotos Jordi Badia]