Abella

Dasypoda hirtipes

Les femelles de Dasypoda hirtipes (= D. plumipes), i totes les femelles del gènere, són fàcils de reconèixer quan estan recol·lectant pol·len. Les seves escopes es localitzen a les potes posteriors i estan proveïdes de llargs pèls ondulats i plomosos als fèmurs, tíbies i basitarsos. Aquesta pilositat extrema permet transportar grans quantitats de pol·len en dues masses que ocupen un gran volum. De fet, el nom Dasypoda en grec significa «potes peludes». Per la mateixa raó a les illes britàniques són conegudes popularment com a «pantaloon bees». La resta del cos també és força pilós: a l’abdomen, els terguits presenten una bandes de pilositat blanca, mentre que al tòrax predomina una pilositat marronosa a excepció dels costats que són bastant blanquinosos.

D. hirtipes és una abella oligolèctica que recol·lecta en asteràcias, com ara la xicoira (Cichorium intybus) que s’observa a les fotos, durant els mesos de juliol a setembre. Excava els nius al sòl, en terrenys sorrencs o de terra solta amb vegetació escassa, en ambients riparis, bruguerars o dunes costaneres. A Europa és present principalment a l’àrea mediterrània i al centre del continent.

La família dels melítids (Melittidae) consta de tres gèneres a la península Ibèrica: Dasypoda, Macropis i Melitta. Al cap dels melítids s’observa una única sutura subantenal a cada antena, així com un aparell bucal amb palps labials curts i amb una llengua curta i ovada. Les escopes estan molt desenvolupades a la cara externa de les tíbies i dels metatarsos, i estan formades per pèls llargs dirigits cap enrere.

[fotos Xavier Adot]