El camperol o xampinyó silvestre (Agaricus campestris) és una espècie molt propera als xampinyons cultivats (A.bisporus i A.bitorquis), totes elles comestibles excel·lents.
El camperol comença el creixement amb un barret esfèric i molsut, amb els marges involuts i la cutícula blanca amb algunes escames de color canyella pàl·lid i de distribució concèntrica. Per sota té un vel blanc que cobreix les làmines. Ben aviat el vel s’esquinça quedant en forma d’anell blanc, més aviat estret, en posició alta al voltant del peu i descobrint les làmines denses de color salmó. A mesura que el bolet creix, el barret s’eixampla i aplana fins a assolir 10 cm de diàmetre, a la vegada que les escames de la cutícula s’enfosqueixen, i més encara s’enfosqueixen les làmines que acaben quasi negres. El peu és massís, blanc per sota de l’anell i amb matís salmó per sobre. La carn, si es talla, és blanca.
El camperol surt als prats, no pas als boscos, als inicis de tardor.
Cal estar alerta a no confondre el camperol amb espècies tòxiques del gènere Amanita, de les quals es diferencia per l’absència de volva a la base del peu i per les làmines de color salmó. No té la mateixa transcendència la confusió amb d’altres espècies del mateix gènere Agaricus, llevat de la confusió amb el xampinyó pudent (A.xanthodermus) que al tocar-lo es tenyeix de groc a la base, al tallar-lo fa pudor de iode o de fenol i, si malgrat aquestes advertències es consumeix, provoca trastorn gastrointestinal.
Agaricus bisporus es diferencia perquè el seu anell és doble i queda en una posició més baixa al peu, i perquè els seus basidis tenen 2 espores en comptes de 4, un caràcter que cal observar al microscopi. A.bitorquis té l’anell més gran i un segon anell extra, més estret, prop de la base engrossida del peu.
[fotos Jordi Badia]