La mosca verda (Lucilia caesar) és un dípter de la família dels cal·lifòrids que té el tòrax i l’abdomen de color verd metàl·lic brillant i fa de 8 a 12 mm de llarg. En la fase d’adult s’alimenta de nèctar de flors molt oloroses -com les d’heura (Hedera helix) de la foto 1ª- i dels sucs alliberats per fems, excrements, cadàvers i bolets pudents, com ara la gita de bruixa (Clathrus ruber). Les mosques verdes arriben ràpidament a les fonts d’aliment gràcies al seu bon sentit de l’olfacte, que es troba ubicat a les petites antenes.
Les imatges 1ª i 2ª corresponen a exemplars mascles que s’identifiquen perquè els ulls es toquen a la part frontal del cap, mentre que la imatge 3ª correspon a una femella.
La mosca verda, com altres cal·lifòrids, es reprodueix a partir dels 13ºC i té un desenvolupament més ràpid com més alta és la temperatura. A 13ºC l’ou pot necessitar fins a 37 dies per transformar-se en adult, mentre que a 31ºC pot fer-ho en tan sols 11,5 dies. Les femelles, després d’aparellar-se, ponen uns pocs centenars d’ous sobre els fems, els excrements, els cadàvers o les ferides de mamífers i ocells. En aquest darrer cas, les larves produeixen unes secrecions bactericides i defensives que els permeten acabar de créixer i fer la metamorfosi dins l’hostatger. Per aquest motiu, antigament s’havien usat per tractar les ferides infectades.
Actualment la mosca verda és una de les espècies que s’utilitzen en medicina forense per saber quant temps fa que s’ha mort una persona.
És un insecte freqüent dins la seva àrea de distribució, que comprèn gran part d’Europa i de Sibèria. Abunda a la península Ibèrica.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]