El llangot o llagosta d’ales blaves (Oedipoda caerulescens) viu en ambients pedregosos, on és difícil de veure quan està posat a causa de l’excel·lent mimetisme dels seus colors terrosos, millorat encara més per unes franges transversals a les ales anteriors, fosques i disruptives de la silueta. En canvi, quan vola llueix una sorprenent banda ampla de color blau vistós a les ales posteriors.
A les fotos s’observa la perfecta homocromia entre aquest llangot i el substrat geològic de l’àrea on viu. A la imatge 1ª, obtinguda a Collbaix (Manresa), el llangot i el conglomerat tenen el to rogenc característic de la formació Artés; en canvi a la imatge 2ª, obtinguda al Montcau, tant el llangot com el conglomerat tenen un to gris, mentre que a la imatge 3ª mostra el to granat del sòl. L’exemplar de la foto 4ª mostra el mateix color marró que la terra i el de la foto 5ª el mateix gris que el paviment. La foto 6ª mostra un exemplar de to vermell molt més intens; el llangot d’ales blaves té una proverbial capacitat per variar el color de la seva pigmentació en funció del substrat on viu.
La llagosta d’ales blaves és parenta propera de la llagosta migratòria (Locusta migratoria), la causant d’una de les temudes plagues bíbliques a la vegetació i als conreus quan entra en fase gregària.
[fotos Florenci Vallès (1ª), Jordi Badia (2ª, 3ª, 4ª i 5ª) i Pere Moraleja (6ª)]
- Vegeu l’article Cripsi, de Jordi Badia.