La llagosta migratòria (Locusta cinerascens [= Locusta migratoria subsp. cinerascens]) és la forma sedentària que es troba a la península ibèrica de l’espècie Locusta migratoria, una de les espècies de llagosta que causa plagues a Àfrica quan la població d’un indret creix molt per sobre de la capacitat del lloc per sustentar-les i que, fins al segle XIX, ocasionà també explosions de població i plagues a Europa.
Els adults de llagosta migratòria mesuren uns 30-35 mm els mascles i 40-50 mm les femelles, més grosses. Poden ser de color predominant verd o marró, sempre críptics. La llagosta migratòria té antenes curtes i ales llargues que sobrepassen l’abdomen, amb una alternança de taques rectangulars fosques i clares. Els trets que millor identifiquen la llagosta migratòria són el pronot enlairat en aresta com la quilla d’un vaixell i el to rogenc als tarsos del tercer parell de potes (foto 2ª).
La llagosta migratòria existeix en dues fases, depenent de les condicions d’alimentació: la fase sedentària o individual –l’habitual a Europa des de fa més d’un segle- i la fase migratòria o gregària. Després d’episodis excepcionalment favorables a la reproducció i al creixement, els individus de llagosta migratòria poden desenvolupar-se cap a la fase gregària que involucra els canvis morfològics d’un pronot aplanat, sense la quilla, color marró clar, pèrdua de pes i allargament de les ales; de manera que són més aptes per volar. Els individus en fase gregària s’agrupen en eixams de milions d’exemplars que es desplacen a l’una, arrasant la vegetació i els conreus. Els descendents de la fase gregària soler ser de fase individual, un fet que confirma que es tracta de la mateixa espècie. La sistemàtica i nomenclatura del gènere Locusta està en revisió.
Actualment, la llagosta migratòria només entra en fase gregària i es converteix en flagell dels conreus a tota la regió africana del Sahel i a Madagascar. De totes maneres, a Àfrica són més freqüents les plagues de llagosta de l’espècie Schistocerca gregaria que no les de Locusta migratoria. Els individus de llagosta migratòria de morfologia gregària que de tant en tant es troben per Europa deuen haver vingut d’Àfrica.
Entre els anys 1684-1688, una formidable plaga de llagostes, probablement la Locusta migratoria que aquí ens ocupa, arrasà els conreus a tot Catalunya, també els del Bages. A la península ibèrica, les espècies de llagosta més susceptibles d’ocasionar plagues a l’agricultura són Calliptamus italicus i Dociostaurus maroccanus que té una especial incidència a la província de Badajoz.
A la zona mediterrània, i en particular al Bages, els adults de llagosta migratòria es troben durant la segona meitat de l’any, amb un màxim als mesos de setembre, octubre i novembre. Viuen sobretot als prats secs i entre els arbustos. S’alimenten de tota mena de vegetació, amb predilecció per les plantes gramínies; no és estrany doncs que les plagues devastessin els conreus de blat, ordi i civada.