Osmia ferruginea és una petita òsmia de colors encesos que a les nostres contrades apareix a finals de març i vola al llarg de la primavera. Al camp, la femella d’O.ferruginea es pot confondre amb la d’O.bicornis (= O.rufa) o bé amb la d’O.cornuta, però el color de la pilositat les diferencia. O.ferruginea presenta tots els pèls de color bru ataronjat tant als terguits com a l’escopa, al tòrax, al propodeu i al cap. A més, el tegument d’O.ferruginea té uns reflexos entre vermellosos i morats molt característics. Els exemplars d’ambdues fotos són femelles.
O.ferruginea és una abella polilèctica que preferiex les flors de la família de les Papilionàcies, però que també la trobem en Cistàcies, Labiades, Boraginàcies i d’altres. A la segona foto s’observa un exemplar damunt d’una flor de desferracavalls (Hippocrepis comosa ssp.glauca), de la família Papilionàcies.
Aquesta òsmia nidifica en una gran varietat de closques de cargols, on construeix d’1 a 10 cel·les de cria. Per crear els envans de les cel·les i el tap que segella el niu utilitza matèria vegetal mastegada. A la majoria de nius el tap es col·loca a l’obertura de la closca, però en alguns casos aquest es troba dins de la closca. Darrere del tap sempre es troba una cel·la vestibular buida. Les cel·les de cria no estan folrades i tenen un proveïment de pol·len esfèric amb un únic ou. Els nius es troben a l’aire lliure i no són transportats a un amagatall, ni tampoc estan camuflats. Les closques utilitzades són de Sphincterochila candidissima, Eobania vermiculata, Theba pisana, Otala lactea i de d’altres espècies de cargol. Els nius poden ser parasitats pel sapígid Sapyga quinquepunctata i de vegades pel bombílid Anthrax aethiops. D’altra banda, O.ferruginea també pot nidificar en tiges buides de plantes, com ara de les del canyís (Phragmites australis).
A Europa, O.ferruginea es distribueix per la Mediterrània amb dues subespècies, ssp.igneopurpurea i ssp.ferruginea, la darrera de les quals és la que trobem a la península ibèrica.
[fotos Xavier Adot]