La blatària (Verbascum blattaria) és una blenera (gèn.Verbascum) que es diferencia de les espècies congèneres pel seu port menor, per sota d’1 metre d’alçada, i per ser molt menys pilosa.
La blatària és una herba anual o biennal. Les fulles de la base són oblongues, de fins a 20 cm de longitud per 3,5 cm d’amplada, amb lòbuls sinuosos al marge i atenuades cap a un pecíol poc diferenciat. Destaquen aquestes fulles per ser glabres, quan les fulles basals d’espècies de Verbascum molt més freqüents a la comarca de Bages com V.pulverulentum i V.sinuatum són excepcionalment piloses. Les fulles es redueixen a mesura que guanyen alçada a la tija. Les fulles caulinars són sèssils o lleugerament auriculades, amb un limbe triangular més llarg que ample i amb el marge dentat irregularment (foto 1ª). La tija és simple o molt poc ramificada, glabra de baix fins a la part de dalt on, coincidint amb el raïm floral, apareixen pèls glandulosos. Les flors tenen un pedicel de 10-18 mm, més llarg que la bràctea lanceolada corresponent. Les flors consten d’un calze de 5 sèpals estrets de 6-7 mm de longitud, d’una corol·la simpètala groga amb la gorja violeta, de 5 estams amb els filaments atapeïts de pèls violeta, i d’un pistil. Els fruits són càpsules esfèriques que depassen de poc el calze, en les quals es manté l’estil d’uns 10 mm (foto 2ª).
La blatària viu als prats humits. A les comarques de Bages i Moianès és una planta rara que hem observat únicament a l’est del Llobregat, principalment al territori del Moianès, als terrenys humits propers a les rieres de Calders i de Mura.
[fotos Jordi Badia]