Argiope trifasciata és una aranya de la família Araneidae -la que agrupa les aranyes teixidores de les característiques teles orbiculars-, les femelles de la qual són grans, impressionants i depredadores temibles, sobretot d’insectes voladors grans com llagostes i papallones.
A.trifasciata és una espècie propera a les més conegudes A.bruennichi, anomenada també aranya tigre i amb la que es pot confondre, i A.lobata.
Les femelles d’A.trifasciata -a les imatges- estan entre les aranyes més grosses que es poden observar en llibertat a Catalunya, probablement la més gran de totes. El cos mesura 22-23 mm de longitud i les potes bastant més. El prosoma és relativament petit, de color d’ivori amb dues bandes marró fosc poc marcades a la part posterior. En canvi l’opistosoma és gran, oval i voluminós, també de color d’ivori de fons i decorat amb franges transversals marró fosc. A la part del darrere de l’opistosoma, el color d’ivori passa a una tonalitat groguenca que, si és intensa, pot confondre amb A.bruennichi. En cas de dubte, ambdues espècies es diferencien també perquè les potes d’A.trifasciata alternen marró fosc i to clar d’ivori o groguenc en tota l’extensió, mentre que A.bruennichi té els fèmurs clars fins a tocar del segment següent anomenat patel·la. El contorn llis dels costats de l’opistosoma, no pas sinuós, diferencia A.trifasciata d’A.lobata. Els costats de l’opistosoma d’A.trifasciata tenen pilositat blanca. Les potes són llargues i eriçades de pues.
Els mascles són molt menors, de només 4-5 mm de longitud corporal. El seu opistosoma és estret, també amb franges transversals fosques però no tan contrastades com a les femelles. Un mascle tan petit s’ha d’arriscar molt per fecundar la femella enorme i agressiva. El mascle aprofita per fecundar les femelles just quan acaben de sortir de la darrera muda i són encara poc agressives. La femella ja no s’aparellarà més; guarda l’esperma amb el qual fecunda els ous de les postes successives que realitza durant la seva vida. Pon els ous a terra.
A.trifasciata construeix teles orbiculars d’uns 60 cm, disposades en vertical a poca alçada de terra en herbassars i rostolls. El fil d’A.trifasciata és molt resistent. La tela atrapa tota mena d’insectes voladors, però A.trifasciata té preferència per aquells més grossos, per la caça major. Quan una víctima ha caigut al parany, l’aranya se li acosta, li clava els quelícers verinosos, i amb les potes la fa voltar com una baldufa per embolicar-la amb el fil de seda que secreten les fileres. El resultat és un insecte embalsamat i embolicat com una mòmia egípcia, a disposició per xuclar-li els sucs corporals quan el verí hagi fet el seu efecte. A les imatges 1ª, 2ª i 4ª, una femella d’A.trifasciata embolcalla un desventurat llangot, probablement una Locusta migratoria; a la imatge 3ª té una vespa (Vespa germanica) ja enllestida. Les imatges 1ª i 2ª mostren la femella d’A.trifasciata per la cara dorsal, la 3ª i la 4ª per la cara ventral on s’aprecien, a la part endarrerida de l’opistosoma carn, circumscrites en una forma circular i de color de carn, les glàndules fileres secretores de les teranyines.
A.trifasciata és una espècie originària d’Amèrica que, fent escala a les illes atlàntiques, va arribar al sud de la península ibèrica. La seva expansió ha seguit per la costa mediterrània. L’hem observat la tardor del 2025 a Artés (Bages). Malgrat les seves espectacularitat i capacitat depredadora, A.trifasciata no té per ara noms populars en català o en castellà al tractar-se d’una espècie d’aranya d’arribada recent.
[fotos Jordi Badia]