La fumària major (Fumaria gaillardotii [= F.major, F.agraria var.major]), coneguda en català també amb les noms de poc específics de colomina i de gallaret o gallaret, és una herba anual gran que, per les seves flors zigomorfes particulars, es reconeix de seguida com una fumària, de la família de les Papaveràcies.
La fumària major s’enlaira fins poc més de mig metre d’altura en tiges allargades, flexibles, ramificades en una certa ziga-zaga, estriades i de color verd amb matís vinós. Les fulles són 2-3 vegades pinnatisectes, acabades en segments el·líptics d’1,5 mm d’amplada. Aquestes fulles són primes, glabres i d’un verd net o amb matís vinós, no pas glauc o blavís com tenen altres espècies de Fumaria. Les flors es formen en raïms que superen la longitud de la fulla corresponent, amb les flors ocupant quasi tota la longitud del peduncle. Cada raïm porta 10-20 flors, amb els corresponents pedicels d’uns 5 mm de longitud que tenen a la base una bràctea estreta quasi tan llarga com el propi pedicel. Les flors mesuren uns 12 mm de longitud i són de color rosa amb l’àpex d’un purpuri intens. Les flors tenen als costats 2 sèpals petaloides de forma vagament triangular d’uns 2 mm d’amplada -més estrets que la corol·la- per 3 mm de longitud, amb incisions profundes i irregulars, difícils d’apreciar precisament perquè són del mateix color rosa i tenen la mateixa consistència que els pètals sobre els quals se superposen i per la seva forma imprecisa. La corol·la consta de 4 pètals allargats, diferents entre ells. El pètal superior forma a la base un esperó, com una bossa arrodonida, i per la punta se solda amb els 2 pètals laterals, mentre que el pètal inferior queda lliure i sovint lleugerament obert. A l’interior de la flor hi ha dos estams, un dels quals té un nectari a la base, i un estigma. El fruit és un aqueni quasi esfèric de 3-4 mm de diàmetre, poc més ample que alt, que es manté dret mitjançant el pedicel engrossit.
La fumària major es troba a les vores de camins i en indrets ruderals.
La identificació del gènere Fumaria és molt evident gràcies a les seves flors tan característiques; en canvi, la discriminació entre espècies és complexa i a vegades poc clara. A més de la fumària major (F.gaillardotii), a la Catalunya Central són comunes la fumària enfiladissa (F.capreolata), la fumària oficinal (F.officinalis) i la fumària de flor menuda (F.parviflora).
La fumària enfiladissa (F.capreolata) té flors similars de mida i color a les de la fumària major però amb sèpals més amples, els seus segments foliars mesuren 2-5 mm d’amplada, i, com el seu nom popular indica, és una planta enfiladissa que aprofita la capacitat dels pecíols de les fulles de transformar-se en circells si troben un suport adequat.
La fumària oficinal (F.officinalis) té flors més petites i de color rosa vinós.
La fumària de flor menuda (F.parviflora) té flors també més petites, blanques amb l’àpex purpuri, i amb sèpals minúsculs.
[fotos Jordi Badia]