El càrritx (Ampelodesmos mauritanica [= A.mauritanicus]) és una gramínia portentosa que fa grans tofes denses de fulles, d’1 metre d’alçada per 1 metre de diàmetre, per damunt de les quals encara enlaira les panícules. El seu aspecte recorda al d’una cortadèria (Cortaderia selloane) amb plomalls discrets, però la presència del càrritx evoca, més que no pas la pampa argentina, el paisatge de les sabanes africanes.
Cal no confondre el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) amb el canyís (Phragmites australis) que ocasionalment o a algunes comarques s’anomena en català també càrritx.
La majoria de les fulles del càrritx neixen de la base o de la part baixa de les tiges per constituir la gran tofa. Les fulles tenen forma de cinta de fins a 1 metre de longitud per 1 cm d’amplada, amb marges escabres que poden resultar tallants. El seu color és verd clar o esgrogueït. Les fulles són escasses i menors a la part alta de les tiges. A la primavera creixen tiges flexibles que culminen en una panícula de 20-40 cm de longitud, sovint unilateral i amb les espiguetes parcialment pèndules. La panícula es ramifica en pedicels desiguals, progressivament més prims i més curts, per acabar en espiguetes disposades denses, cadascuna amb 2-5 flors. Observades les espiguetes al detall, s’aprecien les glumes acabades en una punta aguda, les glumel·les acabades en forma bidentada i pilositat clara a la base de les flors. Les llavors tenen forma afuada, de 5-6 mm de longitud. El càrritx es multiplica també també per rizomes reptants que originen noves mates.
El càrritx és una planta termòfila. Viu als prats amb sòl ben drenat i a les pinedes clares de pi blanc.
Fins fa uns anys i en l’àmbit territorial dels Països Catalans, el càrritx era una espècie abundosa a les illes de Mallorca i Menorca i al massís de Garraf, escassa a l’illa d’Eivissa i pràcticament absent a la resta de Catalunya i al País Valencià. Actualment, el càrritx es troba també a localitats de Catalunya allunyades del Garraf, també a la Catalunya Central. L’expansió del càrritx sembla desencadenada per l’home, ja sigui amb la introducció voluntària per motius ornamentals o per a l’estabilització de talussos, o involuntària amb el transport de terres. El càrritx tendeix a establir-se i expandir-se allà on ha arribat. Hem observat el càrritx al Pla de les Taràntules al parc natural de Montserrat i al solell de Sant Esteve de Vila-Rasa (Talamanca), i n’hi ha citacions al parc natural de Sant Llorenç del Munt i a localitats del Moianès. Cal suposar que les localitats del càrritx a la meitat sud de la comarca de Bages són ja força més nombroses. El canvi climàtic augura l’expansió del càrritx a les comarques del litoral i del centre de Catalunya.
[fotos Jordi Badia]