L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de les fotos i el siboc (Caprimulgus ruficollis) -que és similar a l’enganyapastors, però un xic més gros- són uns mestres del camuflatge. Posats a terra, immòbils i amb els ulls i la boca closos, són pràcticament invisibles ja que es confonen amb els troncs i la fullaraca. Ambdues espècies s’alimenten d’insectes que cacen al vol durant el crepuscle i a l’alba. També totes dues espècies són migradores estivals que crien al Bages i ponen els ous a terra, sense construir cap niu. L’enganyapastors nia sobretot en boscos esclarissats, a gairebé tot Catalunya amb l’excepció d’algunes comarques del sud. El siboc és un ocell més amant de l’escalfor, que normalment es troba en indrets assolellats on sovint hi ha brolles i llistonars, i que té a l’Empordà el límit nord-oriental de la seva àrea de nidificació europea.
A la foto 1ª veiem un poll; a la 2ª i a la 3ª un exemplar adult amb el seu característic posat immòbil, perfectament camuflat amb els colors marrons i grisos idèntics als de la pinassa i els troncs del terra, integrat a la fullaraca, i, a la 4ª, els ous posats directament damunt de la fullaraca del sòl.
[foto Jordi Badia (1ª), Florenci Vallès (2ª i 4ª) i Oriol Oms (3ª)]