El gamarús (Strix aluco) és una rapinyaire nocturna, una au de l’ordre estrigiformes, de mida mitjana, més petita que el duc però més gran que el mussol comú. Té el cos arrodonit amb el cap també rodó, sense plomalls. Té una cara ben delimitada, un disc facial de plomatge més clar amb una ratlla fosca que baixa vertical del front fins al bec de color d’os i ulls grossos i foscos. El plomatge combina de manera bigarrada i disruptiva el marró i el blanc, dominant el marró al dors de les ales i el blanc al ventre. Les potes són potents amb les urpes esmolades. Les femelles són més grosses que els mascles.
El gamarús viu als boscos. S’aixopluga als forats dels arbres vells, tot i que també pot fer-ho en construccions i en caixes niu. Caça sobretot micromamífers i insectes grossos, sense ser gaire selectiu.
El gamarús és un ocell de comportament discret que de dia sol passar desapercebut, confós amb l’escorça del tronc on es repenja. De nit es fa sentir pel seu udol uh-uh-uh, trist i fantasmagòric.
A la comarca de Bages, les poblacions de gamarús han d’haver-se ressentit de la desaparició de masses forestals altes amb els grans incendis de les dècades del 1980 i 1990.
[fotos Jordi Badia, d’exemplars en captivitat al Zoo del Pirineu]