El mussol comú (Athene noctua) és el més petit entre els rapinyaires nocturns -l’ordre de les estrigiformes- que viuen a les comarques del Bages i el Moianès. Mesura al voltant de 20-22 cm d’alçada. Té un cap ample i arrodonit, sense plomalls, on destaquen els ulls grans i circulars, en posició frontal, de color groc amb la pupil·la negra que li donen una mirada fixa i penetrant. El cap queda integrat al cos, aparentment sense coll, però el coll hi és i té una gran capacitat de gir. Per sobre dels ulls té plomes blanques formant una cella contínua que baixa en V fins a sobre del bec, en una expressió que, si fos humana, atribuiríem a l’estar enfadat. El plomatge és clapejat de marró i blanc, molt elegant.
El mussol comú viu a les planes agrícoles, als paisatges en mosaic de camps i arbres. La seva activitat no és tan nocturna com la de les altres aus estrigiformes. Se’l pot veure de dia posat immòbil en alguna ramificació d’un arbre vell, en teulades o damunt de pals i línies elèctriques. Si se sent contrariat mou el cap amunt i avall o es balanceja de dreta a esquerra de manera rítmica. Els mussols comuns es comuniquen entre ells mitjançant un udol o un xiscle trist i planyívol que se sent també de dia.
El mussol comú és un ocell sedentari, fidel al lloc on viu. Sol fer el niu en cases velles i fàcilment ocupa caixes-niu construïdes a la seva mida.
El mussol comú s’alimenta d’insectes grossos, cucs de terra, talpons, musaranyes i ratolins.
El mussol comú no és un ocell tan comú com el seu nom fa suposar; les seves poblacions a la Catalunya central sembla que estan en regressió.
El mussol comú inevitablement desperta simpatia, per això és el motiu de les samarretes de la ICHN-Bages de l’any 2015 (foto 4ª).
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª d’un exemplar en captivitat al centre de recuperació de fauna salvatge de Camadoca, i 4ª) i Marc Vilarmau (3ª)]