Cladonia fimbriata és un liquen de color clar entre gris i verd amb dos tipus de tal·lus, un primari esquamulós, horitzontal i poc o molt adherit al substrat, i un secundari dret en forma de característiques trompetes anomenades podecis. Les trompetes de Cladonia fimbriata són esveltes, de 2-3 cm d’alçada, amb el peu estret i cilíndric fins quasi a dalt de tot on s’obre sobtadament en una copa d’uns 2-5 mm de diàmetre. Tota la superfície de la trompeta o podeci està coberta d’una granulositat fina o polsim grisenc, en realitat es tracta d’una munió de soredis per la reproducció. A diferència de l’espècie propera Cladonia pyxidata, a l’interior de la copa de Cladonia fimbriata no s’hi troben petits discs de color verd lluent. Les vores de la copa estan retallades com els merlets d’un castell; aquí poden créixer alguns picnidis petits de color marró, però no tan grossos i visibles com a Cladonia chlorophaea. El port de les trompetes de C.fimbriata recorda al dels camagrocs (Cantharellus lutescens) quan són molt joves.
L’alga verda Trebouxia, habitual de molts líquens, dóna el matís verd també a Cladonia fimbriata.
Cladonia fimbriata apareix sobretot damunt de trossos fusta en descomposició, particularment en soques tallades d’alzina, tot i que també es troba directament sobre el sòl entre molses. És una espècie comuna i amplament distribuïda. L’observador poc atent no discrimina entre les tres espècies freqüents de Cladonia que fan trompetes: C.fimbriata, C.pyxidata i C.chlorophaea.
[foto Jordi Badia]
- Vegeu l’article Més fums, menys líquens, de Jordi Badia.