Pseudoscleropodium purum és la molsa més típica dels pessebres tradicionals catalans. Amb el seu port dens encatifa bé les superfícies. Les figuretes al seu damunt es tomben fàcilment, tanmateix és motiu d’atenció pel pessebre que sovint calgui tornar a posat dreta alguna figureta.
Pseudoscleropodium purum és una molsa de creixement pleurocàrpic que forma gespes de color verd pàl·lid, extenses, d’uns 5 cm d’alçada, mitjançant caulidis de ramificació pinnada com una ploma, acabats en punta. Els caulidis principals arriben als 15 cm, les ramificacions a banda i banda mesuren al voltant de 2 cm. Els fil·lidis són ovats, d’uns 2 mm de longitud. Observats els fil·lidis a la lupa, s’aprecia un apicle minúscul a l’àpex, el nervi central que arriba entre 1/2 i 2/3 de la longitud del fil·lidi i el marge normalment llis i recorbat a la meitat basal i molt finament denticulat a la meitat distal. Rarament es troba l’esporòfit que forma una càpsula cilíndrica i horitzontal.
Pseudoscleropodium purum viu en llocs ombrejats de qualsevol bosc, però, a les comarques del Bages i el Moianès, on forma les gespes més extenses és a les obagues on domina la pinassa o el pi roig.
La legislació catalana prohibeix l’espoli de la molsa del bosc. Les multes s’imposen a partir de quantitats de molsa superiors a 4 m2 de superfície total o d’1 m2 de superfície contínua. Cal autorització escrita del propietari del terreny per arrancar o comercialitzar quantitats de molsa superiors.
[foto Florenci Vallès]