A la foto 1ª, un exemplar de pi roig o rojalet (Pinus sylvestris) en el qual es pot apreciar la ramificació regular i la tonalitat vermellosa de l’escorça jove, dos trets característics d’aquesta espècie. A la imatge 2ª, un pi roig destaca per les seves fulles de color verd blavís entre les pinasses d’un verd més net.
La foto 3ª mostra el detall de la part terminal d’una branca de pi roig amb les fulles curtes de color verd blavís. La branca de l’esquerra porta els grups de flors masculines, mentre que a les branques de dalt i de la dreta hi ha les inflorescències femenines terminals que esdevindran pinyes completament madures d’aquí a dues primaveres i les pinyes encara verdes, corresponents a les inflorescències femenines de la primavera anterior i que s’obriran la primavera següent.
La imatge 5ª mostra l’acumulació al terra de pinyes caigudes, característica de les pinedes de pi roig.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 3ª) i Jordi Badia (2ª, 4ª i 5ª)]
- Vegeu l’article Pinyons, caderneres i verdums, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article Quatre pins, de Jordi Badia