El mas d’Antius, un dels més grans i coneguts del terme municipal de Callús, dona nom també a una gran colònia industrial aturada i a una font bonica i cabalosa: la font d’Antius. La font es troba al davant del mas, a la dreta i a un nivell inferior del camí que hi porta, just quan aquest esdevé un passeig de til·lers. La font consisteix en un portal fet de pedra sorrenca escairada, amb sostre de volta de canó i bancs de pedra als laterals de l’interior. Al costat oposat del camí hi ha una cisterna soterrada on arriba i s’emmagatzema l’aigua que brolla del terreny, connectada amb el brollador de la font que fa de sobreeixidor. A la feixa de la font hi ha 4 plàtans d’ombra alineats.
Com a benvinguda al bosc mixt de pins, alzines i roures que s’estén per la serra d’Antius i a tocar del dipòsit soterrat hi ha un roure vell, de tronc portentós i capçada alta i estesa, conegut com el roure de la font d’Antius i catalogat com a arbre d’interès local. La seva capçada, però, ha quedat ja desequilibrada per la pèrdua d’algunes branques gruixudes.
L’anàlisi de clorurs de l’aigua de la font d’Antius ens dona un resultat de 140 mil·ligrams de clorur per litre (17.12.2025). A uns 400 metres de la font d’Antius i a un nivell més baix, brolla la font del Pistó. Probablement les dues fonts estan connectades ja que les uneix la línia de pendent màxim, però l’aigua de la font del Pistó va donar un resultat de clorurs (395 mg Cl/L, 10.12.2025) notablement més alt. L’explicació a la diferència de clorurs deuen ser les incidències i fuites del col·lector de salmorres que travessa de nord a sud entre les dues fonts.
[fotos Jordi Badia]