El bosc de la riba del Cardener a Antius (Callús) devastat per una fuita de salmorra del col·lector

Cada fuita del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat té per conseqüència la mort fulminant de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl. Als primers anys de funcionament del col·lector de salmorres de tant en tant es produïen vessaments accidentals, gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els vessaments de salmorra del col·lector són cada vegada més freqüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres s’ha envellit. El tub principal és fet de material plàstic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall s’ha deteriorat. A l’interior s’hi hauran dipositat concrecions de sals complexes. Ara, el col·lector de salmorres pesa com una espasa de Dàmocles a les ribes del Cardener i del Llobregat.

A Antius (Callús), el temut vessament de salmorra, la mort de la vegetació de la riba dreta del Cardener i la contaminació del sòl i de la font han arribat l’estiu del 2006. La franja de bosc d’Antius, entre la plana conreada i el riu, era especialment valuosa. Aquest bosc s’havia salvat del gran incendi de l’any 1994. Al seu nucli hi havia una roureda rica, amb grans roures i molts arbustos, reducte per mostrar com seria el bosc primigeni al Pla de Bages sense intervenció humana. Després del Pla de Reguant (Súria), el tram de riu Cardener on millor es conservava el bosc de ribera era precisament aquí, a Antius. A l’interior de roureda hi ha una font que havia estat d’aigua bona. Ara ja no. No en queda res. La salmorra vessada del col·lector s’ha filtrat al sòl, s’ha estès i diluït subterràniament i ha matat tota la vegetació allà on l’aigua salada ha aparegut a la superfície. El bosc, tant la roureda com els arbres de ribera, és mort. No és el foc qui ha cremat la vegetació, tal com podria semblar, sinó la sal. El sòl ha queda salinitzat, el que impedirà la regeneració durant anys. L’aigua de la font, analitzada el dia 03.09.2006, tenia encara 3700 mg de clorur per litre; seguia salada per la fuita del col·lector.

Només a la branca del Cardener, es poden comptabilitzar vessaments de salmorra del col·lector al pont de Malagarriga (enclavament de Pinós), en una torre del propi col·lector prop de Palà de Torroella (Navàs), a l’entrada sud de Súria, aquest d’Antius (Callús), a Sant Joan de Vilatorrada on va matar els plàtans del passeig, a la pollancreda de Miralpeix (Manresa) i tres més encara a Manresa, només al curt tram comprès entre el Pont Vell i el barri de Sant Pau. A primers d’agost del 2008, el vessament de salmorra del col·lector va provocar una autèntica catàstrofe ecològica a la zona humida de la Corbatera (Sallent). El gener del 2009, el vessament de salmorra ha malmès la pollancreda de l’Angle (Manresa).

Amb el col·lector de salmorres, els rius que haurien de ser connectors de natura esdevenen rosaris de mortaldat i de contaminació.

[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]

Vegeu els articles L’espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat, El conte de mai acabar, i Xemeneies vora el riu, de Jordi Badia.