En la seva travessa de nord a sud de la comarca de Bages, els rius Cardener i Llobregat són una contínua successió dels conjunts de resclosa, canal i salt d’aigua en una antiga fàbrica tèxtil. Són tantes i tan sovintejades les rescloses que desvien part de l’aigua cap a un canal que són escassos els trams de riu amb el seu cabal sencer; el més habitual és que el cabal es reparteixi entre el riu i un canal paral·lel. Al Llobregat, la successió de conjunts de resclosa, canal i salt en un fàbrica tèxtil abasta des de la colònia Rosal al Berguedà fins a Abrera al Baix Llobregat, travessant la comarca de Bages. La gran majoria d’aquests complexos de resclosa, canal i fàbrica van ser construïts durant el darrer terç del segle XIX, en temps de revolució industrial a Catalunya. Inicialment, el salt d’aigua feia girar una turbina que mitjançant un sistema mecànic d’engranatges transmetia el gir a l’arbre dret que travessava la fàbrica i que feia moure els embarrats, els quals al seu torn i a través de corretges accionaven els telers. Més tard s’instal·laren turbines hidroelèctriques i maquinària elèctrica més diversa.
Les conseqüències d’aquest aprofitament tan intens de la força motriu dels rius són uns rius molt sovint interromputs per rescloses i un cabal disminuït. A canvi, amb totes les fàbriques tèxtils aturades des de fa decennis o dedicades a d’altres usos, moltes de les seves minicentrals hidroelèctriques instal·lades al salt d’aigua segueixen en funcionament i injectant electricitat d’origen renovable a la xarxa elèctrica general.
A títol d’exemple, les imatges mostren el canal d’Antius (foto 1ª) i el seu tram paral·lel del riu Cardener (foto 2ª), entre els municipis de Súria i Callús. És freqüent que en temporada de sequera circuli més aigua pel canal que no pas pel riu.
[fotos Jordi Badia]