La riera de Mura es fa gran i escènica a partir del mas de Sant Esteve de Vilarasa, quan creix per la confluència de la riera de Talamanca i la proximitat del riu Llobregat a una cota baixa obliga a enfondir la vall. Avall de Sant Esteve de Vilarasa, la riera de Mura demostra el seu potencial erosiu sobre les roques dures d’origen marí i color clar.
Les imatges mostren 3 punts seqüencials de la riera de Mura situats poc més enllà de Sant Esteve de Vilarasa.
A la imatge 1ª, la riera de Mura trenca un estrat gruixut i consistent de calcària nodulosa i fossilífera d’origen coral·lí, salta i forma un gran toll a sota. A la vora del toll més allunyada del salt, sobre un fons fangós en comptes de rocós, creix la boga de fulla ampla (Typha latifolia).
A la imatge 2ª, poc més avall, la riera fa un segon salt amb el corresponent toll d’aigua clara, però ambdós menors perquè la roca ha canviat a sorrenca.
A la imatge 3ª, el pas de la riera damunt de l’estratificació de la roca sorrenca en capes primes i poc compactes modela un paisatge laminat i una llera ampla que baixa en petits esglaons sobre els quals saltironeja l’aigua.
La riera de Mura s’anomena també riera de Nespres al seu tram de capçalera i de Sant Esteve al tram final. Des de Sant Esteve de Vilarasa fins a la desembocadura al riu Llobregat als Tres Salts, la riera de Mura fa la partió entre els termes municipals de Talamanca a la riba dreta i del Pont de Vilomara i Rocafort a la riba esquerra.
[fotos Jordi Badia]