En els sòls permanentment saturats d’aigua dels ambients d’aiguamoll la concentració d’oxigen pot arribar a ser molt baixa (condicions anaeròbiques), principalment perquè s’hi acumula matèria orgànica morta que reacciona amb aquest element per donar diòxid de carboni i aigua dins el procés de descomposició microbiana aeròbic. Les condicions anaeròbiques generen un ambient reductor que fa que el ferro es trobi principalment en la forma més reduïda (Fe2+, ferro ferrós), que és la més soluble en aigua. Quan l’aigua amb una concentració elevada de Fe2+ entra en contacte amb l’oxigen de l’aire, el Fe2+ s’oxida a Fe3+ i precipita principalment en forma d’òxid de ferro III (Fe2O3, hematites) que té un característic color vermell marronós. En aquestes surgències amb precipitació d’òxids de ferro hi pot haver bacteris quimiosintetitzadors del gènere Gallionella que obtenen energia de l’oxidació del Fe2+ a Fe3+. La presència d’aquests bacteris ha estat confirmada al torrent Salat d’Avinyó, on hi ha una important precipitació d’òxid de ferro just en el punt on neix l’aigua salada amb una concentració de clorur de 23.000 mg Cl/L, una mica més alta que la del mar, i que es dilueix a la meitat amb l’aigua dolça de més amunt. En aquest cas, la concentració relativament alta de Fe2+ a l’aigua que neix no va lligada a les condicions anaeròbiques, sinó que està relacionada amb l’alta salinitat.
Les fotografies corresponen a la riera de Mura, coneguda també com riera de Sant Esteve (el Pont de Vilomara i Rocafort i Talamanca). Les fotos 1ª i 2ªmostren la resclosa deteriorada d’un petit embassament del tram baix de la riera; a la seva part de dalt, el canyissar amb boga genera l’ambient anòxic i, a la part central, precipiten òxids de ferro de l’aigua que brolla per les esquerdes. A la foto 3ª, el mateix fenomen completament natural, sense intervenció de resclosa.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]