Als boscos cremats del Bages la regeneració de la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), que tan sols és possible a partir de llavors, és, en general, escassa. Tan sols és important a les zones que són a prop de pinasses que van sobreviure al foc. Això és així perquè quan se solen produir els incendis forestals no hi ha pinyons de pinassa viables al bosc, i la dispersió d’aquests pinyons mitjançant el vent no acostuma a anar més enllà dels 100 metres. La foto, obtinguda prop de Goberna, a la part alta de la serra de Castelltallat (altitud màxima 922 m), mostra una densa població de pinasses petites nascudes a la zona cremada l’any 1998 a partir de pinyons alliberats pels arbres supervivents del fons, que encara tenen l’escorça ennegrida com a conseqüència del pas de les flames.
Les pinasses grosses tenen l’escorça gruixuda i sovint es comencen a ramificar des de ben amunt. Aquestes dues característiques afavoreixen que alguns individus com els de la foto sobrevisquin al pas de les flames perquè el foc els passa per sota sense arribar a danyar ni les parts vives del tronc, que queden protegides per l’escorça, ni les branques amb fulles, que queden lluny de les temperatures letals. Aquesta estratègia de les pinasses per sobreviure als incendis és, a una escala més petita, la mateixa que tenen les famoses sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum) de les muntanyes del sud-oest dels EUA. Als boscos dels parcs naturals on viuen aquestes sequoies, l’administració, amb la intenció de conservar-les, provoca incendis per disminuir la competència que els altres arbres els fan i afavorir-ne la germinació de les llavors.
[foto Florenci Vallès]