La flor robí (Lamium amplexicaule) és una herba anual de la família Labiades, d’un pam i mig d’alçada com a màxim, comuna als horts a la primavera. Té tiges febles, poc ramificades i amb uns pocs parells de fulles oposades, més distants al tram basal. Les fulles tenen un limbe arrodonit d’1 a 3 cm de diàmetre amb el marge crenat i un pecíol prim, tant o més llarg que el limbe. Aquestes tiges acaben en 2 o 3 verticil·lastres de flors subratllats per un parell de bràctees de la mateixa consistència i el mateix crenat que els limbes foliars, parcialment soldades en una peça única que envolta la tija, una bràctea amplexicaule, a la qual fa referència el nom científic. Totes les parts verdes de l’herba, incloent els calzes florals, tenen una pilositat laxa. La flor robí, per la forma de les fulles i bràctees recorda força a l’ortiga petita (Urtica urens) amb la qual sol compartir hàbitat, tot i que la flor robí és menys pilosa i al florir desfà qualsevol dubte. Cada verticil·lastre porta en safata de 3 a 8 flors. Les flors tenen un calze curt amb 5 dentetes iguals i una corol·la en tub llarg i estret de color porpra molt atractiu que es torça al capdamunt per obrir-se en dos llavis cap a l’exterior del verticil·lastre. El llavi superior és pilós per la cara externa, mentre que el llavi inferior està al seu torn incís en dos lòbuls. Algunes flors poden ser cleistògames, és a dir, autofecundar-se sense arribar a obrir-se.
La flor robí es diferencia del lami incís (Lamium hybridum) perquè aquest darrer té el port més robust amb les tiges clarament quadrangulars, les seves fulles són més piloses i les seves bràctees florals no estan soldades.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]