L’ortiga petita, ortiga menuda o ortigola (Urtica urens) és una herba anual que fa de 10 a 50 cm d’alt. Té les tiges erectes, de secció quadrada i buides per dins. Les fulles fan 1-4(6) cm de llarg, tenen el limbe ovat amb el marge dentat i més o menys atenuat a la base, estan disposades de forma oposada al llarg de tota la tija, i presenten dues petites estípules a la base del llarg pecíol. Tant les fulles com les tiges estan recobertes de pèls gruixuts plens d’un líquid urticant que produeix una coïssor intensa i persistent quan és injectat a la pell. Quan els pèls són tocats, es claven a la pell i se’ls trenca la punta, cosa que produeix l’alliberament del líquid urticant, com si d’una injecció es tractés.
A diferència de l’ortiga major (Urtica dioica), que normalment és dioica, l’ortiga petita és monoica i té inflorescències no ramificades formades a la vegada per flors masculines i per flors femenines (són andrògines). Aquestes inflorescències neixen dels punts on conflueixen els parells de fulles oposades, tenen flors a tot el volt i generalment són més curtes que el pecíol. Les flors són molt petites i senzilles, com correspon a una planta que es pol·linitza mitjançant el vent. Les masculines tenen 4 estams d’anteres de color groc pàl·lid i les femenines 1 pistil amb un estigma plomós que recorda una borla. El fruit és un petit aqueni amb una sola llavor rica en olis.
L’ortiga petita, com la major, és una herba nitròfila, que freqüentment va associada a la presència d’orina i excrements. Sovint viu als horts i, a diferència del que succeeix amb l’ortiga major, la seva àrea de distribució inclou les zones més seques de la regió Mediterrània. És una planta de distribució pluriregional que, a Europa, fora de les parts més altes de les muntanyes (als Pirineus arriba fins als 1900 m), es pot trobar gairebé a tot arreu.
L’ortiga petita, com la major, s’ha menjat com a verdura des de l’antiguitat i s’ha utilitzat com a remei contra les hemorràgies i diverses malalties de la pell, com a diurètic, com a antireumàtic, etc.
A la imatge de baix a l’esquerra, l’ortiga petita està barrejada amb la flor-rubí (Lamium amplexicaule), una herba labiada d’aspecte molt similar si no tenim en compte les flors, que la imita amb molt encert però sense tenir cap capacitat urticant i que viu als mateixos hàbitats.
[fotos Florenci Vallès]