Vegeu el creixement del runam salí del Cogulló de Sallent, identificat com a Montsalat a la foto 1ª, en imatges preses des del mateix punt de Navarcles els anys 1997, 2005 i 2015.
El runam salí del Cogulló de Sallent no té autorització ambiental; explícitament li va ser retirada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2013 per la salinització que causa a les aigües, per incompliment urbanístic, per no tenir un programa de restauració creïble, per una fiança de restauració desproporcionadament petita i per no haver avaluat l’impacte ambiental l’any 2008 quan la Generalitat va concedir irregularment aquesta autorització. El Tribunal Suprem va confirmar l’any 2015 la sentència del TSJC. Malgrat la falta d’autorització, ICL Iberia – Iberpotash va continuar abocant-hi residus salins, amb el consentiment o la complicitat de la Generalitat de Catalunya, fins al 29 juny del 2019.
El runam del Cogulló és, de facto, l’abocador de residus més gran de Catalunya. Conté sal comuna de rebuig de l’explotació minera de la potassa. El seu ritme mitjà de creixement des de l’any 1980 ha estat d’uns 1,3 milions de tones anuals. A finals de l’any 2015 acumulava uns 45 milions de tones de residus salins. Al dubtós honor del Cogulló de Sallent de ser l’abocador més gran de Catalunya, cal afegir els agreujants que els seus residus són molt solubles i que els té totalment exposats a l’aire lliure, a mercè de la pluja i de la humitat de l’aire que la sal absorbeix per higroscopicitat. El segon lloc del rànking d’abocadors a Catalunya, darrera del Cogulló, l’ocupa ja el runam salí del Fusteret de Súria, també al Bages i de la mateixa empresa minera ICL Iberia – Iberpotash.
El runam del Cogulló segueix pendent de restauració.
[fotos Jordi Falip (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.