Adif, la gestora d’infraestructures ferroviàries, ha talat “a matarrasa”, sense deixar ni un sol bri verd, l’extens vessant dels Polvorers sobre el riu Cardener, enfront del barri de la Fàbrica Blanca, a l’entrada sud de Manresa. L’àrea devastada és tot el vessant comprès entre el pla dels Polvorers enllà de la torre de Santa Caterina a dalt i la via de la Renfe a baix, la vall de la riera de Rajadell al sud i la pròpia antiga fàbrica dels Polvorers al nord. La destrossa comesa és total, apocalíptica.
Aquest és un vessant orientat al nord-est, dret, rocós, obac i poc transitable que havia escapat de l’agricultura. Durant mil·lennis havia estat un refugi de les plantes autòctones, principalment d’arbustos com el llessamí groc, la noguerola o el ginestó; un hotspot, un punt calent de biodiversitat, un relicte que funcionava com a banc de llavors per recolonitzar terrenys quan l’agricultura els deixava lliures. També era l’amagatall d’ocells que busquen la protecció de la vegetació espessa. Ara tot això s’ha acabat, anorreat. No n’ha quedat res.
Tota l’àrea arrasada està inclosa a l’espai CBIM-036 del catàleg dels Conjunts Botànics d’Interès Municipal; per tant és una àrea en teoria protegida pel Pla Especial Urbanístic de Protecció d’Arbres i Arbredes d’Interès Municipal de Manresa. Vegeu la fitxa CBIM-036 – La Màquia de marfull, matabou i noguerola de les Obagues.
Sense la vegetació que esmorteeix la pluja i que reté la terra entre les arrels, l’erosió i la caiguda de rocs d’aquest vessant dret i ara desprotegit estan assegurades. Després de la tala salvatge, s’instal·len xarxes i tanques metàl·liques per evitar que els rocs que cauran arribin a la via. Tota l’operació tindrà per objectiu la protecció de la via de la caiguda de roques. En realitat, la protecció del vessant la donava ja la vegetació densa, potser amb més garanties de les que donaran les xarxes i tanques metàl·liques sobre aquest vessant tan costerut i rocós i ara completament pelat. El resultat final de la intervenció serà un vessant pelat, inestable, buit, antiestètic i artificial allà on hi havia hagut un refugi de vegetació que mantenia l’estabilitat sense cap intervenció humana.
Sembla que, després dels dos accidents ferroviaris greus succeïts a la línia entre Manresa i Terrassa, el de Vacarisses i el de Castellgalí, Adif tingués la necessitat imperiosa de demostrar que fa manteniment a l’engròs de la via. Però més que protegir la via, probablement el resultat deurà ser el contrari; s’haurà aconseguit convertir un vessant natural rocós i relativament estable malgrat el pendent en un talús pelat i inestable, com el que va provocar l’esllavissada i el posterior accident de Vacarisses, i en el qual sempre més caldrà actuar.
No ens enganyem; la tala d’aquest espai de natura primigènia a Manresa és l’equivalent a la tala de selva primària de la conca del Amazones al Brasil, al Perú o a l’Equador. Molt lamentable.
La foto 1ª mostra el vessant dels Polvorers arrasat en tota l’extensió, les fotos 2ª i 3ª en mostren vistes parcials. (09.03.2019).