Els grans roures del pla de Les Tàpies, a Calders, mostren capçades poc denses amb branques trencades i aspecte de poca vitalitat. Podria adduir-se que els grans roures han entrat en fase de senectut; però no, els roures són arbres molt longeus, no és l’envelliment la raó primera del deteriorament dels roures de Les Tàpies, ni tampoc insectes ni malalties oportunistes. El motiu primer de l’escassa vitalitat que d’uns anys ençà mostren els roures de Les Tàpies no és altre que la compactació del sòl causada pels vehicles, la mateixa raó per la qual han desparegut els arbustos i les herbes.
La terra compactada pel trepig dels vehicles pesats i potents perd la textura adequada per l’arrelament de les herbes i la porositat necessària perquè s’infiltri l’aigua. L’aigua de la pluja no penetra al sòl compactat sinó que llisca per la superfície i arrossega engrunes de terra, ja no arriba la mateixa quantitat d’aigua que abans al nivell de les arrels dels roures, malgrat que la pluja caiguda sigui la mateixa. Els arbres, evidentment, se’n ressenteixen. El problema no és un cotxe un dia, sinó la repetició insidiosa de molts cotxes molts dies. Paradoxalment, la bellesa dels roures del pla de Les Tàpies atrau visitants que amb els seus vehicles malmeten la bellesa i la natura que busquen.
La pèrdua de sòl per compactació i erosió a tot el pla de Les Tàpies és d’un gruix d’uns 20 cm, mesurables a la base de cadascun dels roures (foto 3ª). La terra més immediata als troncs s’ha mantingut pel suport de la pròpia soca, perquè queda fora de l’abast de les rodes dels vehicles i perquè s’hi han conservat herbes arrelades. El nivell on arrelen les herbes a tocar dels troncs marca l’alçada que tenia el terra al pla de Les Tàpies uns anys enrere, ara està uns 20 cm per sota i el sòl que queda ha perdut la textura.
Una vegada la compactació i desprotecció del sòl han començat és molt difícil invertir la tendència, el procés és autoaccelerat. L’acció urgent i primera per revertir el deteriorament dels grans roures ha de ser impedir físicament l’entrada de vehicles al pla de Les Tàpies. No està gens justificat entrar vehicles a la roureda del pla de Les Tàpies, menys encara en aquesta àrea saturada de camins amb vores espaioses que ofereixen nombroses alternatives assenyades per l’estacionament de vehicles. Un extens espai desocupat a l’entorn de la cruïlla de camins propera a la sortida a la carretera pot encabir més vehicles que el pla de Les Tàpies, sense fer malbé bosc ni molestar ningú. Des d’aquí es pot arribar passejant fins a la roureda. Una llaurada superficial a les àrees més compactades per afavorir la infiltració de l’aigua podria ser la mesura següent i probablement caldria aportar i retenir nova terra a l’entorn dels roures més desmillorats.
En la mateixa mala situació i per la mateixa causa es troben els pins pinyers i els pins blancs del pla del Suanya, vora la riera de Rajadell a Manresa, i ho havien estat també les alzines del bosc de Les Marcetes, a Viladordis, igualment a Manresa. A Les Marcetes, les mesures fermes aplicades per l’Ajuntament de Manresa per impedir-hi l’accés de vehicles i per restaurar el sòl al voltant d’algunes alzines ha capgirat la tendència al deteriorament.
[fotos Montserrat Porta (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 4ª i 5ª), 2015]