La Balma de l’Espluga és una cavitat a la roca calcària, llarga però poc fonda, o sigui més balma que no pas espluga o cova, del terme de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès. La Balma de l’Espluga dona nom al torrent de l’Espluga que en temporada plujosa salta per sobre de la balma.
S’arribava a la Balma de l’Espluga pel camí que a l’alçada de l’escola i del mas can Torrents trenca de la carretera BV-1341 i remunta el vessant esquerre del torrent fins arribar a la balma en uns 500 metres; però ara aquest camí està incomprensiblement tallat. La ruta alternativa surt del nucli de Sant Quirze Safaja i segueix el camí de la Rovireta que creua el torrent just per sobre de la balma. Per arribar al nivell de la balma i poder-hi entrar cal deixar el camí de la Rovireta uns 300 metres enllà de la darrera casa del nucli de Sant Quirze i prendre a la dreta un sender que, en paral·lel al camí ample i a menor alçada, segueix fins a la Balma de l’Espluga en uns 600 metres.
La Balma de l’Espluga mesura uns 100 metres de longitud per 15 metres de fondària mitjana. L’alçada és doble, triple o quàdruple de la d’una persona adulta; a dins s’hi camina bé. Un tram del pis està reforçat mitjançant una paret de pedra seca. En algun punt de l’interior brolla aigua, i de la paret del seu voltant pengen capil·leres (Adiantum capillus-veneris).
Aquest gran aixopluc, encarat a sud i amb aigua corrent, sembla l’emplaçament idoni pels humans en temps prehistòrics. Efectivament, les excavacions arqueològiques realitzades a la Balma de l’Espluga confirmen l’ocupació humana, sembla ser que des del voltant de l’any 30.000 a.C., tot i que, entre les restes trobades, les que tenen una datació més concloent se situen als anys 9.000-10.000 a.C., al període Epipaleolític.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]