Les roques sorrenques o gresos del Bages sovint presenten cavitats com les que es poden veure a la foto, que correspon al cingle dels Tres Salts (Sant Fruitós de Bages). Les concavitats més o menys esfèriques, de més de 10 cm de diàmetre, que poden originar formes escultòriques, es coneixen internacionalment en geologia amb el nom de taffoni o tafoni (taffone o tafone en singular), d’origen italià (taffone, amb dues efes). A la imatge predominen els taffoni, però a la meitat esquerra de l’estrat superior hi ha una àrea on abunden els alvèols, que són cavitats més petites que els taffoni.
Taffoni i alvèols, sota climes àrids o en alguns ambients litorals, poden ser produïts per la corrasió (impacte de partícules) associada al vent, però aquest procés no es pot donar amb un clima com el del Bages. En aquesta comarca l’origen d’aquestes cavitats és la meteorització diferencial de la roca, per dissolució del carbonat de calci que fa de ciment o per disgregació causada per la formació de sals (haloclàstia), i l’erosió posterior causada principalment per l’aigua.
[foto Florenci Vallès]
Vegeu l’erosió alveolar també a la Torre del Breny, un monument funerari romà del segle III, a Castellgalí.