Les roques sorrenques o gresos del Bages sovint presenten cavitats com les que es poden veure a les fotos que correspon la 1ª al cingle dels Tres Salts (Sant Fruitós de Bages) i la 2ª a La Guia (Manresa). Les concavitats més o menys esfèriques, de més de 10 cm de diàmetre, que poden originar formes escultòriques com les de la imatge 1ª, es coneixen internacionalment en geologia amb el nom de taffoni o tafoni (taffone o tafone en singular), d’origen italià (taffone, amb dues efes); la imatge 2ª mostra una roca sorrenca amb alvèols.
Taffoni i alvèols, sota climes àrids o en alguns ambients litorals, poden ser produïts per la corrasió (impacte de partícules) associada al vent, però aquest procés no es pot donar amb un clima com el del Bages. En aquesta comarca l’origen d’aquestes cavitats és la meteorització diferencial de la roca, per dissolució del carbonat de calci que fa de ciment o per disgregació causada per la formació de sals (haloclàstia), i l’erosió posterior causada principalment per l’aigua.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]
- Vegeu l’erosió alveolar també a la Torre del Breny, un monument funerari romà del segle III, a Castellgalí.