De tant en tant, a les cingleres i als vessants costeruts es produeixen esllavissades de roca, sobretot després d’episodis de pluja. El risc de caiguda de roques és previsible; en canvi, la predicció de quan es produirà la caiguda ho és molt menys.
La roca d’origen continental de la formació geològica Artés sol ser heterogènia, amb més o menys proporció d’argila, de sorra i de carbonat de calci, amb diferències de consistència, i dipositada en capes normalment de poc gruix i poca continuïtat. La formació Artés s’estén pel nord i l’oest del Bages i pel nord del Moianès. Als afloraments esculpits per les rieres en aquest terreny continental de color rogenc, l’erosió troba sempre esquerdes i punts febles que acaben per ocasionar el despreniment de masses de roca. Les roques de mida més gran caigudes solen arribar fins al peu del cingle, mentre que les roques menors i la terra poden constituir col·luvions a mig vessant.
Les imatges mostren una esllavissada ocorreguda als primers mesos de l’any 2024 al vessant de la dreta del torrent de Jaumandreu (Fonollosa), i el pas del grup de la ICHN-Bages per aquest lloc el 13.04.2024 en el recorregut de la sortida naturalista des dels Manxons fins al mirador del Garrigar (Callús i Fonollosa). Les roques caigudes han arribat fins al fons de la vall obstruint el camí.
A escala de temps geològica, el fenomen de la caiguda de roques és molt freqüent als cingles de lutites continentals de la formació geològica Artés i al massís de Montserrat ple de múltiples parets verticals. Amb menor freqüència, grans blocs de conglomerat es desprenen de les vores dels cims plans del relleu tabular si l’erosió n’ha soscavat la base, i llisquen pendent avall.
[fotos Jordi Badia]