La roca calcària que anomenem estromatolítica -malgrat que el nom no és al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC- és aquella té el seu origen en tapissos mucilaginosos o estromatòlits creats per microorganismes en zones inundades somes il·luminades, normalment en àrees intermareals de costes planes i calmes. Els estromatòlits existeixen actualment i s’interpreta que van ser molt més abundosos i extensos als inicis de la vida, durant l’eó Arqueà. Els estromatòlits més ben constituïts són tapissos sinusoidals o globosos, extensos, amb diverses capes estratificades segons gradients d’oxigen, llum, humitat o temperatura, que tenen com a component principal cianobacteris que fotosintetitzen la matèria orgànica, fixen nitrogen atmosfèric i secreten el mucílag que dona consistència al conjunt, i on poden haver també microorganismes dels grups dels arqueobacteris, dels bacteris o algues verdes unicel·lulars. Els estromatòlits atrapen partícules de sediment i afavoreixen el dipòsit de carbonat càlcic que els cimenta, de manera que amb el temps creixen en alçada i esdevenen una roca calcària.
La calcària estromatolítica s’identifica per les línies sinuoses, el gra fi, els microfòssils i la presència de macrofòssils depenent del període i del lloc de formació. Les calcàries estromatolítiques són un tipus particular de calcàries biomicrítiques, aquelles formades per petites partícules d’esquelets i dipòsits de carbonat càlcic sobre éssers vius.
Les calcàries estromatolítiques són l’evidència fòssil més antiga de la vida a la Terra; les més antigues de tot es localitzen a Austràlia i estan datades d’uns 1250 milions d’anys, durant el Proterozoic, al Precambrià, tot i que al món n’hi ha de totes les edats. També a Austràlia, a Sharp Bay, es localitzen els estromatòlits vivents més desenvolupats i extensos.
Al Bages, sortint del Pont de Cabrianes en direcció a Artés, al capdamunt del paquet de roques marines aflora l’estrat de calcàries estromatolítiques que mostren les imatges de la galeria. El seu gruix és de 2-4 metres. Està datat del Bartonià, a l’Eocè Mitjà, d’uns 37 milions d’anys. Al seu damunt es troben ja les roques d’origen continental i color rogenc. Al seu interior s’hi veuen englobats fòssils de petxines i d’eriçons de mar. Les formes d’aquesta roca calcària del Pont de Cabrianes, la seva posició estratigràfica i els seus fòssils coincideixen en assenyalar-ne l’origen en un estromatòlit en una àrea intermareal.
Les calcàries estromatolítiques són la prova de la resiliència de la vida a la Terra que més profundament s’endinsa als orígens.
[fotos Jordi Badia]