El cervell de gat o calitx, més sovint anomenat caliche pel seu nom original en castellà adoptat arreu i ocasionalment també calcreta, és una crosta dura, compacta i extensa, formada a una certa fondària del sòl per cimentació calcària. Té color clar amb bandes marbrejades i engloba, en proporcions i mides variables depenent d’àrees, les partícules d’argiles, llims, sorres i graves preexistents al sòl.
La crosta de calitx és sempre extensa i el seu gruix pot variar des d’uns 10-15 cm fins a més d’1 metre. Es localitza habitualment al voltant del mig metre de fondària al sòl.
El calitx es forma en zones àrides i subàrides on hi ha o hi ha hagut aportació d’aigua provinent d’una cota superior, carregada d’ions de bicarbonat. A l’evaporar-se aquesta aigua del sòl, més encara si la vegetació hi contribueix amb l’evapo-transpiració i l’absorció selectiva d’ions que rebutja els més abundosos, es concentren els ions de bicarbonat i de calci que acaben precipitant en forma de ciment de carbonat de calci damunt de les partícules del sòl. Amb el temps, es formen les impressionants crostes de calitx. Algunes crostes de calitx al sòl cal entendre-les com fossilitzades, resultat d’un clima anterior.
Malgrat el seu aspecte i consistència de roca, el calitx o cervell de gat no és pròpiament una roca i no s’ha de confondre amb el substrat geològic, sinó que es tracta d’una formació edàfica.
La presència de calitx al sòl comporta conseqüències molt notables a la vegetació i a l’agricultura. La crosta sense porositat de calitx és una barrera que impedeix la filtració de l’aigua en fondària; l’aigua s’escola superficialment i s’accentua l’aridesa del lloc. Les arrels no acostumen a travessar tampoc la capa de calitx –vegeu-ho a la imatge- de manera que el gruix de sòl disponible per les plantes és escàs. El calitx pot ser arrancat amb mitjans mecànics potents amb l’objectiu de millorar les perspectives agrícoles d’un terreny, però l’arrencada de la capa de calitx que donava consistència pot desencadenar l’erosió i la pèrdua del sòl prim però fèrtil que tenia damunt.
El calitx al sòl és una circumstància freqüent a les àrees subàrides amb substrats calcaris presents o propers. Se’n troba abundosament als sòls dels climes mediterranis, en particular als de la façana mediterrània de la península ibèrica des del Camp de Tarragona cap al sud. La imatge del perfil del sòl amb calitx és obtinguda d’un marge de camí una mica enfonsat a l’altiplà de Les Tàpies (Calders, Moianès).
[foto Jordi Badia]