Guix en cristal·lització laminar entre gresos a Santa Maria d’Oló. La precipitació d’aquest guix data de l’Eocè Superior. Malgrat que és més antic que les roques sedimentàries continentals del seu entorn, l’estrat de gresos guixencs ha quedat enlairat en vertical -la direcció que marquen els plans d’exfoliació del mineral i de trencament del gres- al nucli de l’anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló. La plasticitat del guix i sobretot de la sal de sota haurà facilitat i lubricat la formació de l’estructura anticlinal. Estratigràficament, els gresos guixencs estan situats just per damunt de la sal de la formació geològica Cardona.
[foto Jordi Badia]