Silvita o silvina (KCl, clorur de potassi) de Súria. Igual com l’halita, la silvita cristal·litza en el sistema cúbic o regular i té duresa 2. Els cristalls de silvita, incolors quan no contenen inpureses, normalment al Bages són més o menys vermells a causa de la presència d’òxids de ferro. Es reconeix la silvita pel gust salat picant, més o menys amarg en relació directa amb la quantitat de carnal·lita (clorur de magnesi i potassi hidratat) que contingui la mostra tastada.
La silvita és el mineral explotat a les mines de potassa de Súria, Balsareny, Sallent i Cardona -fins a l’any 1990 i a uns 1000 m de profunditat en aquesta darrera localitat. A les zones no plegades, la silvita es troba en dues capes a uns 100 m del sostre de la formació Cardona. Normalment es troba en làmines de mida centimètrica que alternen amb altres làmines semblants d’halita, formant la roca anomenada sivinita. El terme potassa fa referència a qualsevol roca sedimentària que conté minerals rics en potassi. La silvita s’utilitza sobretot per a la fabricació d’adobs.
A la foto, el mineral tal com surt de l’interior de la mina; una massa de cristalls menuts de silvita, de color taronja, és travessada per una banda de cristalls incolors d’halita.
[foto Jordi Badia]