Anthophora romandii és una abella solitària de la subfamília Anthophorinae de cos pilós que recorda molt els borinots del gènere Bombus. Apareix a principis de primavera i presenta una única generació al llarg de l’any. Les femelles excaven els nius en sòls argilosos amb poca cobertura vegetal o camins forestals, uns a prop dels altres, fàcilment reconeixibles perquè al voltant de l’entrada amunteguen l’argila fent una mena d’anell. Quan volen fan un brunzit una mica estrident i greu, i sovint es comporten de manera desafiant encarant-se davant teu suspeses a l’aire durant uns instants.
La subfamília d’himenòpters Anthophorinae, inclosa actualment a la família Apidae i fins fa poc considerada amb el rang de família sota el nom Anthophoridae, comprèn 15 gèneres, dels quals destaquen Anthophora, Eucera, Xylocopa, Ceratina, Nomada i Melecta. Els quatre primers gèneres són abelles solitàries recol·lectores de pol·len i néctar. Les femelles transporten el pol·len en escopes que presenten una abundant pilositat i que estan situades a les potes posteriors. En canvi, el dos darrers gèneres són abelles cleptoparàsites, és a dir, parasiten altres nius d’abelles i les femelles no tenen escopes. A més, els individus de Nomada recorden molt a les vespes.
[fotos Xavier Adot]