El gènere Anthidium està format per abelles solitàries de mida petita a mitjana, amb mandíbules grans, de cos robust i tegument de color negre amb franges grogues o blanques a l’abdomen. Els mascles són reconeixibles per ser més grans i per la presència a la part apical del darrer segment de l’abdomen d’un dentat identificatiu de l’espècie (no s’observa a la 1ª foto) que pot anar acompanyat d’altres dents situades als laterals dels darrers segments abdominals. Els mascles són molt territorials i utilitzen el conjunt de dents per atacar i foragitar altres mascles o abelles que entrin al seu territori.
Les diferents espècies d’Anthidium tenen dues maneres ben diferents de construir el niu. Per una banda, les anomenades abelles cotonaires nidifiquen al terra, a les esquerdes de les roques o a la grava solta, poques vegades excaven galeries. Un cop han triat el lloc per nidificar van a la recerca de pèls vegetals. Busquen fulles i tiges tomentoses que rasquen pacientment amb les mandíbules per extreure els preuats pèls. Tot seguit, el manat de pèls vegetals es transporta al niu per ser modelat amb saliva i utilitzat per entapissar les parets de les cel·les de cria, que acaben sent una mena boles de cotó buides a l’interior. D’altra banda, les anomenades abelles de reina nidifiquen damunt de troncs d’arbres, tiges de plantes, pedres o roques. Com a material de construcció utilitzen resina de pi que modelen amb les mandíbules per donar forma a vàries cel·les ovoides que col·loquen juntes, unes al costat de les altres.
A. cingulatum és una abella cotonaire de color negre amb franges grogues a l’abdomen. Al tòrax de la femella estan dibuixades unes línies grogues a la part lateral del mesonòtum i de l’escutel i també a la part inferior d’aquest darrer. En canvi, no hi ha línies grogues al tòrax del mascle. El primer segment de l’abdomen del mascle presenta dues bandes grogues molt curtes, gairebé laterals, però aquestes són més llargues en les femella en perllongar-se cap a la part central del segment.
Els adults volen de juliol a agost i s’alimenten de nèctar de labiades, asteràcies i altres plantes.
[fotos Xavier Adot]